Canvis en l'educació

La setmana passada, vaig explicar que era el currículum, les seves característiques, fonts i la seva problemàtica, aquesta setmana vull ampliar-lo una mica amb en Zabala, que a 11 ideas clave diu, que no tenim una metodologia pròpia per a ensenyar les competències, però si sabem algunes condicions generals de com han de ser, i són que aquest currículum ha de estar enfocat de manera globalitzadora, es a dir, sense que els continguts estiguin tancats en una classificació segons un criteri de pertinença a una disciplina, per tant hem de canviar el currículum actual, ja que la vida quotidiana no està dividida en disciplines. Zabala a 11 ideas clave (2007, p. 165) diu “necesidad de que las áreas disciplinares asuman, en la forma de enseñarlas, las condiciones para el aprendizaje de los contenidos y competencias comunes, especialmente en el ámbito interpersonal i social” Això vol dir, que els professors no s’haurien de tancar en la seva matèria, un professor de naturals, per exemple, hauria d’avaluar la llengua.

foto

A classe hem vist uns vídeos d’uns professors del CE Jacint Verdager, que diuen els canvis que s’haurien de fer a l’educació:

El segon canvi que s’ha de fer després del curricular, es els canvi delsprofessors, a la segona entrada, vaig parlar des mestres de l’escola tradicional i de la nova escola, aquests últims, són el tipus de mestre cap al qual s’ha d’evolucionar, un mestre que es preocupa per l’alumne i l’orienta.  Aquests han d’explicar allò que els alumnes no són capaços d’assolir per ells mateixos, mentre que l’adquisició del coneixement ho fa l’alumne. El mestre, al treball sistemàtic, controla les activitats i avalua els alumnes segons es desenvolupen individualment, per després poder participar al treball cooperatiu. En Zababla a 11 ideas clave (2007, p. 172-173) diu que les funcions del professorat són, permetre l’adaptació a les necessitats de l’alumnat;  contar amb  les aportacions i els coneixements dels alumnes; fer que els alumnes trobin el sentit del que fan, i fer que els resulti necessari, establir reptes i desafiaments al seu abast; oferir ajudes adequades al procés de construcció de l’alumne; promoure l’activitat mental autoestructurant, el autoestima i el autoconcepte; promoure canals de comunicació per regular els processos de negociació, participació i construcció; potenciar l’autonomia dels alumnes; valorar els alumnes segons les seves capacitats i esforços.

Una vegada canviat això, necessitem una organització de centre, on es necessita una bona formació del professorat i el suport entre ells, a més d’una reflexió de com han fet el treball. Per altra banda, s’han de fer claustres on els professors expliquen als altres els projectes que s’estan duent a terme. En Zababla a 11 ideas clave (2007, p. 175) diu que cada alumne té unes característiques particulars, i per això hi ha que adaptar mesures organitzatives i medis materials que facilitin una atenció el més individualitzada possible (grups, parelles o un sol individu). Bassedas, Huguet i Solé a Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (1996, p.138), diuen “es interesant i positiu conèixer uns altres centres diferents i compartir amb ells espais de formació i d’intercanvi per tal de revisar i millorar la pròpia pràctica”.

Les eines que s’han d’utilitzar, segurament són les noves eines, però per això s’ha de saber com utilitzar-se, amb una metodologia adaptada. Si els nens fan restes i sumes a la pissarra i arriben ordinadors nous i es segueix fent el mateix, no ha canviat res.

L’espai, té un paper important amb l’organització, la relació entre els alumnes, l’aprenentatge, l’autonomia, i és una cosa que no es te en compte. A més, l’aula, en aquest tipus d’educació on tothom aporta coneixement ha de estar bé organitzada. Zabala (2007), diu que el espai ha d’estar ordenat segons la fase en la que estem d’una activitat, i el mateix passa amb el temps, depenent de la fase, es necessitarà més temps o menys. Bassedas, Huguet i Solé a Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (1996) diuen que a l’aula ha d’estar organitzada segons les necessitats (jugar, aprendre, menjar; un lloc per a que les professionals parlin i treballin en equip; un altre per a parlar amb les famílies).

Escola i entorn, tenint la possibilitat de treballar amb altres països i cultures, podem eliminar la marginació social i racisme, però per fer això l’escola ha d’incloure l’entorn i l’escola ha d’estar sobre l’entorn.

Aquesta setmana he ampliat els meus coneixements sobre els canvis que hi ha que fer a l’educació, m’agrada llegir les entrades anteriors i veure com vaig ampliant aquests, i espero posar-ho en un futur proper. Abans ja havíem vist una conferència den Zabala, i aquesta setmana dels professors del CE Jacint Verdager, d’aquesta manera no et dones conta que estàs a classe i a la vegada aprens.

L’eina d’aquesta setmana m’ha paregut mes complicada, però a la vegada més entretinguda, perquè he hagut gravar a un nen de 7 anys, després de que m'hagi fet una pregunta i he retallat la part de l’audio que volia posar al bolc, a part he fet algunes fotos per poder pujarles també.

Aquest cap de setmana vaig anar a veure uns gossos nados amb un nen de 7 anys, i en arribar a casa hem va preguntar perquè aquests menjen de la seva mare i els pardals i altres animals no.

foto

Llavors li he preguntat si s’havia com neixen, la seva resposta ha sigut , i a partir d'aqui li he dit que els animals que neixien del ventre de la seva mare es deien menjaven de petits de la seva mare, i que aquesta acció es deia mamar, a més li he explicat que per això se'ls anomenava mamífers.

foto