Canvis en l'educació

La setmana passada, vaig explicar que era el currículum, les seves característiques, fonts i la seva problemàtica, aquesta setmana vull ampliar-lo una mica amb en Zabala, que a 11 ideas clave diu, que no tenim una metodologia pròpia per a ensenyar les competències, però si sabem algunes condicions generals de com han de ser, i són que aquest currículum ha de estar enfocat de manera globalitzadora, es a dir, sense que els continguts estiguin tancats en una classificació segons un criteri de pertinença a una disciplina, per tant hem de canviar el currículum actual, ja que la vida quotidiana no està dividida en disciplines. Zabala a 11 ideas clave (2007, p. 165) diu “necesidad de que las áreas disciplinares asuman, en la forma de enseñarlas, las condiciones para el aprendizaje de los contenidos y competencias comunes, especialmente en el ámbito interpersonal i social” Això vol dir, que els professors no s’haurien de tancar en la seva matèria, un professor de naturals, per exemple, hauria d’avaluar la llengua.

foto

A classe hem vist uns vídeos d’uns professors del CE Jacint Verdager, que diuen els canvis que s’haurien de fer a l’educació:

El segon canvi que s’ha de fer després del curricular, es els canvi delsprofessors, a la segona entrada, vaig parlar des mestres de l’escola tradicional i de la nova escola, aquests últims, són el tipus de mestre cap al qual s’ha d’evolucionar, un mestre que es preocupa per l’alumne i l’orienta.  Aquests han d’explicar allò que els alumnes no són capaços d’assolir per ells mateixos, mentre que l’adquisició del coneixement ho fa l’alumne. El mestre, al treball sistemàtic, controla les activitats i avalua els alumnes segons es desenvolupen individualment, per després poder participar al treball cooperatiu. En Zababla a 11 ideas clave (2007, p. 172-173) diu que les funcions del professorat són, permetre l’adaptació a les necessitats de l’alumnat;  contar amb  les aportacions i els coneixements dels alumnes; fer que els alumnes trobin el sentit del que fan, i fer que els resulti necessari, establir reptes i desafiaments al seu abast; oferir ajudes adequades al procés de construcció de l’alumne; promoure l’activitat mental autoestructurant, el autoestima i el autoconcepte; promoure canals de comunicació per regular els processos de negociació, participació i construcció; potenciar l’autonomia dels alumnes; valorar els alumnes segons les seves capacitats i esforços.

Una vegada canviat això, necessitem una organització de centre, on es necessita una bona formació del professorat i el suport entre ells, a més d’una reflexió de com han fet el treball. Per altra banda, s’han de fer claustres on els professors expliquen als altres els projectes que s’estan duent a terme. En Zababla a 11 ideas clave (2007, p. 175) diu que cada alumne té unes característiques particulars, i per això hi ha que adaptar mesures organitzatives i medis materials que facilitin una atenció el més individualitzada possible (grups, parelles o un sol individu). Bassedas, Huguet i Solé a Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (1996, p.138), diuen “es interesant i positiu conèixer uns altres centres diferents i compartir amb ells espais de formació i d’intercanvi per tal de revisar i millorar la pròpia pràctica”.

Les eines que s’han d’utilitzar, segurament són les noves eines, però per això s’ha de saber com utilitzar-se, amb una metodologia adaptada. Si els nens fan restes i sumes a la pissarra i arriben ordinadors nous i es segueix fent el mateix, no ha canviat res.

L’espai, té un paper important amb l’organització, la relació entre els alumnes, l’aprenentatge, l’autonomia, i és una cosa que no es te en compte. A més, l’aula, en aquest tipus d’educació on tothom aporta coneixement ha de estar bé organitzada. Zabala (2007), diu que el espai ha d’estar ordenat segons la fase en la que estem d’una activitat, i el mateix passa amb el temps, depenent de la fase, es necessitarà més temps o menys. Bassedas, Huguet i Solé a Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (1996) diuen que a l’aula ha d’estar organitzada segons les necessitats (jugar, aprendre, menjar; un lloc per a que les professionals parlin i treballin en equip; un altre per a parlar amb les famílies).

Escola i entorn, tenint la possibilitat de treballar amb altres països i cultures, podem eliminar la marginació social i racisme, però per fer això l’escola ha d’incloure l’entorn i l’escola ha d’estar sobre l’entorn.

Aquesta setmana he ampliat els meus coneixements sobre els canvis que hi ha que fer a l’educació, m’agrada llegir les entrades anteriors i veure com vaig ampliant aquests, i espero posar-ho en un futur proper. Abans ja havíem vist una conferència den Zabala, i aquesta setmana dels professors del CE Jacint Verdager, d’aquesta manera no et dones conta que estàs a classe i a la vegada aprens.

L’eina d’aquesta setmana m’ha paregut mes complicada, però a la vegada més entretinguda, perquè he hagut gravar a un nen de 7 anys, després de que m'hagi fet una pregunta i he retallat la part de l’audio que volia posar al bolc, a part he fet algunes fotos per poder pujarles també.

Aquest cap de setmana vaig anar a veure uns gossos nados amb un nen de 7 anys, i en arribar a casa hem va preguntar perquè aquests menjen de la seva mare i els pardals i altres animals no.

foto

Llavors li he preguntat si s’havia com neixen, la seva resposta ha sigut , i a partir d'aqui li he dit que els animals que neixien del ventre de la seva mare es deien menjaven de petits de la seva mare, i que aquesta acció es deia mamar, a més li he explicat que per això se'ls anomenava mamífers.

foto

El currículum

Aquesta setmana vaig a parlar del currículum i la seva critica,

Per començar, Juanlu, defineix currículum com “la secuencia de conocimientos entendidos como conceptos, competencias básicas, criterios metodológicos y de evaluación que un alumno debería tener asimilados al acabar un determinado nivel educativo”.

Per a que els professionals dels diferents nivells,  prenguin les seves decisions, es pot dir, segons Coll (1986), que hi ha diferents fonts que ens ajuden a prendre-les a nivell curricular:

·L’anàlisi sociocultural: remarca uns aspectes que hi ha que ensenyar prioritàriament tenint en compte el context social en el que ens situem.

·L’anàlisi psicològica: ens aporta informació sobre les característiques dels nens a les diferents etapes i els processos d’aprenentatge que han de fer.

·L’anàlisi disciplinària: dona informació sobre el tipus de coneixement que ens proporciona cada matèria.

·L’anàlisi pedagògica: diu com s’ensenya cada contingut.

Les característiques del currículum actual (LOGSE) són:

·Obert i flexible, s’han de donar els conceptes que apareixen en ell, però es pot aprofundir i adaptar-lo segons el centre, i del propi mestre.

·D’única etapa, es a dir, a partir d’aquest currículum es fan les adaptacions i mesures de suport necessàries.

·És un instrument de treball per als professors, a partir del qual han de fer les pràctiques.

·Científic, es a dir, vol aconseguir el constructivisme i té un enfocament investigador.

·Sistemàtic, es a dir, “S’entén com un tot en el qual la modificació d’un element implica un canvi en un altre”.

·Es necessita un nivell de formació de professorat més alt.

·Conté diferents nivells de concreció, com diuen Bassedas, Huguet i Solé, al llibre Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil:

a)      Primer nivell, l’agent responsable és l’Administració educativa i les Comunitats Autonomes, estableix uns objectius, que s’han de complir per etapes i/o àrees, a més d’orientacions per a l’ensenyament i per a l’avaluació.

b)      Segon nivell, aquest l’elabora el claustre del centre. A partir del currículum general, el centre defineix la pràctica educativa del centre, es a dir, els objectius generals de cada cicle i la seqüenciació dels continguts, la metodologia didàctica, els materials i les decisions sobre l’avaluació.

c)       Tercer nivell, són les programacions que fa cada mestre per a la seva aula, per a tot un curs. Es fa una temporització sobre els continguts que es van a treballar, estratègies didàctiques, activitats i recursos. També es necessària una referència de com es fa l’avaluació inicial, formativa i sumativa.

Una vegada hem vist això, anem a veure què cal ensenyar, com vaig dir la setmana passada amb les competències apareixen tres àmbits importants, els quals són uns dels eixos dels diferents aprenentatges que cal fer a l’escola:

·Fets, conceptes i principis.

·Procediments.

·Actituds, valors i normes.

 Això ho diu perquè  el professor ha de donar el temari que apareix al currículum abans d’acabar el curs, per tant té pressa i no pot fer activitats per motivar als alumnes i que ho aprenguin de manera constructivista, es a dir, els professors imparteixen la classe a l’aula i els nens han d’escoltar-lo asseguts.

Aquests professors, al haver de complir aquest currículum, no tenen temps de fer activitats d’observació, investigació, reflexió sobre l’après... perquè això ocupa massa temps. Com diu Joselu, “El profesor debe escoger con desgarro entre el qué o el cómo. Si decide interesar y atraer a sus alumnos para que desarrollen sus competencias comunicativas, que aprendan a leer con algún sentido y a expresarse con alguna facilidad... ello supondrá un número ingente de clases y de prácticas que no desarrollarán adecuadamente el currículum oficial.” Es a dir, els nens podrien estar interessats per aprendre, construint coneixements, però com s’ha de complir el currículum s’avorreixen i molts abandonen els estudis. A més s’ha demostrat, gracies a alguns professors, que han tingut el valor de agafar el que li pareixia més important del currículum i aprofundir-ho amb els seus alumnes, que aquests alumnes responen positivament a les propostes. Això em fa qüestionar-me, no és millor aprendre poques coses i bé, que moltes i malament, que en un futur s’oblidaran perquè no s’han treballat?

Per altra banda, tenim els llibres de text, que inclouen tots els continguts obligatoris del currículum, per tant es la opció més senzilla per als mestres, el problema es que, com diu Ana López “Su uso conlleva la introducción en la tarea docente  de factores que desprofesionalizan el trabajo de los profesores”, a més, un problema que jo li veig, és que, estan els continguts separats per temes i pareix que no hi ha una relació entre ells. En la meva opinió, els mestres haurien de fer activitats amb els alumnes, construir els coneixements, i si volen, utilitzar el llibre de text com a font de recerca, malgrat que avui en dia es pot buscar informació per altres bandes com internet, llibres, enciclopèdies... i per tant, el llibre de text, opino, no és necessari.

foto      

  foto 

Aquesta setmana, he ampliat el meu coneixement sobre el currículum. Quan vaig començar el curs, no sabia que era un currículum a l’àmbit de l’educació, però hem vaig informar per saber-ho, el que no sabia era la funció que tenien els diferents nivells curriculars, ni l’existència de les diferents fonts que ajuden al professorat a prendre les decisions.

Per finalitzar vaig a posar aquest video, que m'ha semblat molt interessant, d'una professora (Núria Fusté) que mostra quin tipus de mestra és, com entè l'educació, com la possa en pràctica i el seu repte com a profesora, i tot això ho explica fent galetes.

Les competències

A partir de diferents definicions de competència al terreny professional, Zabala i Arnau (2007, 43), defineix competència com “Es la capacidad o habilidad de efectuar tareas o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinado. Y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada.” Per altra banda, entén com a competència en l’àmbit escolar: “intervención eficaz en los diferentes ámbitos de la vida mediante acciones en las que se movilizan, al mismo tiempo y de manera interrelacionada, componentes actitudinales, procedimentales y conceptuales.”

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4L59UsqYm6U3GvWoYwXoOhalDscbdZvHEwa_kcoCyJO0Y-NRpT69I5kRmxKhn5DZfl-F8Q6Dv4eZY8Ic8iPHOC25dxXXdq3rSs4l5gaKuZ3DRpSDB0rsLYKAzY7BTth3uiEQ7rvOc3VM/s400/competencias.jpg

Per tant una persona es competent quan utilitza de manera interrelacionada actituds, procediments i coneixements, amb la finalitat de resoldre un problema de manera eficaç. Com va dir en Zabala i Arnau (2007) “Ser competente no es una cuestión de todo o nada”, es a dir, una persona pot ser que no hagi desenvolupat bé algun component de la competència o que tingui dificultats al context on ho ha d’aplicar, i no per això deixa de ser competent.

Com ja vaig dir en entrades anteriors, hi ha dos tipus d’escola, la tradicional i la innovadora oconstructivista, que sorgeix com a resposta als problemes de la tradicional, es a dir, es memoritza sense comprendre el contingut. Junt amb l’escola constructivista, apareixen les competències, on són importants tres àmbits: els conceptes i fets, es a dir, construir el nostres significats, a partir dels nous coneixements previs i  després memoritzar, però abans de memoritzar és molt importat haver-ho entès i posteriorment fer activitats per a no oblidar-ho; el procediment, es a dir, posar els conceptes memoritzats a la pràctica, quant més ho practiquem més fàcilment ho podrem utilitzar en un futur; la actitud, es a dir, els alumnes han d’estar motivats per fer les activitats, han de reflexionar sobre aquestes i fer un anàlisi dels fenòmens positius i negatius. Quan una persona compleix aquests àmbits, es pot dir que és competent.

Una vegada hem assimilat això, en Zabala i Arnau (2007), proposen quatre dimensions en les que hi hauríem de ser competents a partir de l’escola:

·Social: les persones han de ser activament competents per participar activament en la transformació de la societat, utilitzant la seva intel·ligència i coneixements, sent respectuosos amb la varietat cultural i els valors de les diferents civilitzacions, amb l’objectiu de que cada vegada sigui més justa, solidaria i democràtica.

·Interpersonal: hem de ser competents per relacionar-nos, comunicar-nos i viure positivament amb els demés, hem de conèixer-los, com a individus i col·lectius, la seva història, tradicions i creences, i a partir d’aquí saber buscar solucions pacifiques als possibles conflictes.

·Personal: cada persona ha de poder comprendre’s a un mateix i als demés per mitjà, d’un millor coneixement del món, ha de saber prendre decisions a partir de la reflexió i del diàleg.
·Professional: l’escola ha de formar a les persones per a la innovació, sense deixar de ser crítiques davant la desigualtat i compromeses amb la transformació social i econòmica, que garanteixi el dret al treball i el desenvolupament de les persones. L’individu ha de ser competent per exercir una tasca professional adequada a les seves necessitats.

Per una banda, quan vaig començar a llegir 11 idees clau d’en Zabala i Arnau, em va costar perquè mai havia escoltat la paraula competència i per tant no entenia aquest terme, i poc a poc, amb el que donem a classe i seguint llegint aquest llibre ho tinc més clar, la setmana passada pensava que ja havia ampliat molt els coneixements sobre aquest terme, però aquesta setmana he vist que encara i ha més, per tant sé que em queda molt per aprendre sobre això, i en un futur espero poder aplicar-les amb els meus alumnes.

Per altra banda, aquesta setmana he après que són importants les competències en l’àmbit social, interpersonal, personal i professional. Els mestres haurien de estimular als nens des de petits, ja que són el futur, a transformar la societat, a formar un món just per a tots i amb igualtat. A més els nens deurien aprendre junts, de totes les races i edats, créixer junts, conèixer totes les cultures possibles dels nens, per a que de majors no hi hagi desigualtat social, com passa actualment. També s’hauria d’ensenyar als nens a pensar i creure en un mateix. A més de formar als alumnes per a que siguin competents a la seva futura professió, ja que actualment, no t’ensenyen així malgrat que vagis a una FP o universitat. Per a la meva opinió es necessari un canvi en l'educació urgent, i com diu Jordi Adell, "Otra política educativa"