Els rols del mestre i l'alumne

La setmana passada vaig parlar sobre les diferències entre l’escola tradicional i l’escola nova o constructivista, aquesta setmana vull parlar dels tipus de mestre i l’alumne a ambdues escoles, a més dels diferents tipus de mestres que podem trobar.

Per una banda, a l’escola tradicional trobem un mestre dictatorial, que tot el que diu esta bé, perquè ell és el portador de la veritat i es basa amb el llibre de text, per tant no l’interessa l’opinió dels seus alumnes, i fins i tot fa uns anys s’utilitzava el càstig físic si no es feia el que ell volia. En la meva opinió, d’aquesta manera l’únic que ocorrerà és que els alumnes tindran por al mestre i per consegüent i que a aquests se lis llevin les seves ganes d’aprendre i explorar. Per tant, no cregueu que hi ha que canviar aquests tipus de mestres? Jo si que ho crec, els mestres deurien ser tots de la nova escola, com ja ocorre a alguns col·legis, aquest tipus de mestre és un mestre guia als alumnes en el seu aprenentatge, els orienta, els motiva a aprendre, és dialogant i pregunta l’opinió i experiències dels alumnes, i aquestes serveixen per aprendre, aquest mestre coneix les TIC i les utilitza per a que els seus alumnes puguin investigar i ampliar coneixements. No cregueu que aquest és un bon mestre i que tots deurien ser així? Els mestres de l'escola tradicional haurien de canviar.

Per altra banda, l’alumne de l’escola tradicional repeteix les paraules del mestre i el llibre de text, memoritza moltes vegades sense entendre el que estudia, no aporta coneixement, per al mestre l’alumne no sap res. Vosaltres cregueu que aquests alumnes aprenen i tenen interès per aprendre? Jo crec que aquests alumnes veuran l’aprenentatge com a un sistema de memorització i per tant no estaran interessats per aprendre. A tot això, fa uns anys que hi ha algunes escoles on l’alumne aporta la seva opinió i les seves experiències importen per a aprendre, aquest utilitza les TIC i a més investiga, observa, experimenta, construeix a partir de recerques, sap relacionar i a més treballa amb altres companys. No opineu que aquests alumnes de la nova escola estaran motivats per aprendre i gaudiran fent-ho?

Presentació

Jaume Carbonell (2008) va dir: “Los peores amigos de la profesión son el individualismo i corporativismo.” “Existen modelos o tipologías docentes que actúan como resistencia a los cambios e innovaciones.” Això vol dir, que per evolucionar cap a una nova escola del segle XXI, els mestres han de ser-ho també, han de saber adaptar-se. Segons aquest autor, poden haver-hi diferents tipus de mestres:

·El model funcionari i absentista: no fa res per canviar ni te interès, sempre utilitza el llibre de text i mai altres materials. “Su consigna es la ley del mínimo esfuerzo.”

·El model especialista: només té interès per un tema concret, i l’únic que l’interessa es la seva assignatura, no té coneixements culturals bàsics.

·El model autista o que no s’entera: està pendent de les seves coses, no s’interessa per canviar la seva metodologia i segueix utilitzant el llibre de text.

·El model nostàlgic: diu que ja no fa certes coses perquè ja las ha fet abans.

· El model basat en la queixa permanent: sempre culpa l’Administració, sense fer res per solucionar el que ell pot fer.

Segons la meva forma de mira, aquests mestres haurien d’evolucionar: el model funcionari i absentista hauria d’utilitzar nous materials, hauria de crear informació amb els seus alumnes i orientar-los en el seu aprenentatge; el model especialista no deuria de conèixer només la seva matèria, ha de tenir uns coneixements generals mínims, generalment d’educació i cultura general; el model autista o que no s’entera, hauria de canviar la seva metodologia i començar a conèixer el món que li envolta; el model nostàlgic, hauria de continuar fent activitats, no perquè ja les hagi fet ha de deixar de ferles, a més els alumnes van canviant, no sempre són els mateixos; el model basat en la queixa permanent, ha de deixar de queixar-se i posar un poc de la seva part per intentar canviar la situació que no li agrada.

En general, segons diu Jaume Carbonell (2008), un bon mestre ha de tenir: el coneixement de la infància i l’adolescència, la relació amorosa i efectiva, la relació amb la cultura, el saber fer pràctic, la innovació crítica i progressista, el compromís polític i social, el valor del testimoni, la formació permanent, la cooperació i les xarxes docents i ha de tenir raons per a l’esperança.

Com a de ser un bon docent?

En definitiva i com va dir VíctorCuevas a purposedES (2011) “Creo que es tiempo de una nueva Escuela. Creo que es tiempo de cambio. La vieja Escuela ya no nos sirve.” Y juntament amb la vella escola els mestres també han de canviar.

Per acabar vaig a posar aquest article de Jordi Adell sobre les dificultats que tenen que superar els docents per tal de aportar a cada persona uns coneixements i educació, cosa que es molt important.