Informal letter and Essay

Informal letter

Dear Mary,

Sorry I haven’t written to you for so long. I’ve been very busy doing projects and studying for exams from college. If I’d had time I would have written to you before.

I told you last summer that I was going to study nursery education. I’m enjoying this first year a lot because I’m learning about how to educate children. What is more, I’m trying to practise with some children I know. Last week one of them told me that I was a really good teacher and obviously these words encouraged me a lot. I also went to a school to see four-year-old children to do a project for the university. I wish you were here to tell you all my experiences. Do you remember how much time we spent teaching our dolls? I hope you are enjoying your cooking course in Palma. I may visit you this summer.

I must go now as I have to study for an exam.

Best wishes,

Andrea

 166 words 

 Essay

Nowadays, there are some teachers that are using modern methodologies. However, there are teachers and parents who think that traditional methodologies are better than the modern ones.

On the one hand, there are a lot of people who went to traditional schools and felt discouraged because of their low marks. Although they were not told what they needed to improve. That was the reason why lots of them left school and started to work. In addition, students who are taught with traditional methodologies tend to memorize without understanding the meaning of what they are studying.

On the other hand, students who have traditional teachers have a better behaviour in class. Furthermore, it is an easy and cheap way to teach.

To conclude, I believe that, if teachers used a more modern methodology, students would be more motivated. Consequently, it is more probable for them to find a good job. What do you think about traditional methodologies? Are you for or against?

161 words

Myself

My name is Andrea, I was born in April 1994 in Ibiza. I’ve always lived in Can Misses with my parents and my brother, I like this area because it’s quiet and near Ibiza city.

I’m in my first year at university, studying Infant Education, not only because I’ve always wanted to be a teacher but because I also love children. When I was at primary school I used to play at being a teacher.

I have a dog called Candy who is so affectionate and is always wagging her tail. But she is very naughty and gets on my parents nerves; they scold her, but, Candy still wags her tail.

One of my main interests is reading, especially romance novels such as ‘The Notebook’ written by Nicholas Sparks. Another I have is oil painting. I also enjoy watching films, listening to music whenever I have time.

All photos belong to Andrea Galve Millán

147 words

Entrada final

Avui vaig a reflexionar sobre tot allò que he après a l’assignatura de Basses Didàctiques i Disseny Curricular. Primer de tot vull dir, que abans de cursar aquesta assignatura mai havia pensat en que existís una altra metodologia que no fos la tradicional, jo veia el fet d’aprendre com a estudiar del llibre de text i fer exàmens. I ara que he acabat aquesta assignatura, veig que es pot aprendre investigant, fent projectes i utilitzant les TIC. Per tant la meva visió de l’educació ha canviat molt.

Aquesta assignatura m’ha servit, per donar-me compte de que necessitem un canvi a l’educació, i les mestres ho hem d’aconseguir, hem de motivar als nens per a que no perdin la emoció per a aprendre, ells han de ser els creadors del seu propi coneixement, mentre que el mestre els guia, i a més, han de reflexionar sobre allò que han après.

Aquest temps, hem utilitzat eines molt diverses, algunes col·lectives i altres individuals, principalment blogger, on tinc el bloc on he escrit setmanalment, voki, animoto, ivoox, slideshare, voicethread, photopeach, twitter... aquestes m’han servit per reforçar els meus coneixements. A més, fent l’ús del bloc ara puc veure les meves entrades de principi de curs y veure la meva evolució, a part, també podem veure els treballs de les altres companyes i encara reforçar més les nostres idees. Per tant, quan sigui mestra també vull que els meus alumnes utilitzin eines, i puguin ensenyar el que han après a altres nens.

foto

L’eina d’aquesta entrada, es un video fet per mi i n’Andrea Alba, on estem reflexionant sobre algunes de les coses que hem après:

A part d’aquestes eines, també són molt importants les recerques en blocs, llibres, vídeos, fotos... ja que ajuden molt a ampliar els coneixements. Per exemple, jo les he usat molt amb aquesta assignatura i m’han sigut molt útils.

Per altra banda, ha sigut la primera vegada que utilitzo imatges lliures, que les buscava per creative commons a google. Abans, només buscava a l’opció d’imatges a google sense pensar que potser l’autor d’aquesta imatge no la volgués compartir.

Altra cosa que m’ha semblat molt útil, és aprendre a reflexionar, ja que és molt important fer-ho després de cada procés d’aprenentatge. I malgrat la importància que té, abans de fer aquesta assignatura mai m’havien fet reflexionar, per tant em va costar molt al principi, però poc a poc ho he aconseguit.

Ara us vull mostrar el meu com era el meu ple a principi de curs:

I com ha evolucionat:

Activitat de debat

La setmana passada, vam fer un debat a classe que prèviament havíem preparat mitjançant el twitter, utilitzant els hashtags #dbateiv i #uib. El debat anava sobre l’escola tradicional i l’escola constructivista, i era per rols, els tres primers dies unes defensaven l’escola tradicional i les altres l’escola constructivista i els tres següents ens vàrem canviar els rols.

Tant a twitter com a classe, primer em va tocar defensar l’escola constructivista, i no vaig tenir ninguna dificultat per fer-ho, ja que estic totalment en contra de l’escola tradicional i em semblava molt fàcil contestar als twitts de les meves companyes que la defensaven.  A més, opino que aquesta es la vertadera escola transmissora del coneixement, ja que ensenya competentment, de manera que el que aprenguis ho puguis aplicar en situacions reals.

Aquests són alguns dels twitts que vaig possar:

En canvi, quan vaig canviar de rol, vaig tenir moltes dificultats per defendre l’educació tradicional, no em sentia bé al defensar-la i m’ha semblat molt difícil rebatre a les meves companyes perquè escrivien comentaris molt certs. Encara que, al haver estudiat en aquesta escola m’ha ajudat a posar comentaris.

Aquesta activitat per twitter m’ha semblat molt interessant, i, opino que ens ha servit de molta ajuda, per fer el debat a classe, perquè anàvem molt preparades. A més, podíem anar posant comentaris al llarg del dia, sense tenir un horari fix, per la qual cosa em sentia amb més llibertat. Per altra banda, vull dir, que abans només utilitzava el twitter per oci, i ara he descobert que se’l pot donar altres usos, com per exemple l’aconseguir més informació sobre l’educació i per tant aprendre.

El debat que hem fet a classe, crec que ha sortit molt bé gràcies a l’activitat prèvia. A més podíem reforçar-lo via twitter, i mentre alguna parlava les altres podien anar comentant-lo per aquest.

L’activitat en general, crec que ens ha ajudat molt, perquè hem pogut reforçar tots els coneixements que teníem a nivell individual, i, al ser una activitat en grup els hem ampliat amb comentaris d’altres companyes. Per últim, vull dir, que abans ja pensava que necessitàvem un canvi en l’educació, però amb aquesta activitat m’he donat compte, de que per a canviar-la, primer hem de canviar la ment de moltes persones que encara pensen que l’escola tradicional és la millor opció, i, tot i que han estudiat en aquesta, volen que els seus fills estudiïn estudiant amb la mateixa metodologia que ells. Aquests, creuen que abans no hi havia tant fracàs escolar com ara i hi havia més disciplina, quan en realitat, es tenia por al mestre i el que suspenia s’anava a treballar i només quedaven els que sabien respondre a aquest mètode.

Educació infantil

Aquesta setmana, després d’haver vist l’educació des d’un punt global, em vaig a centrar en l’Educació infantil, que consta de dos cicles:

·El primer acull els infants de tres mesos fins als tres anys, i es molt important el moviment i el joc, a més de la necessitat d’una relació estreta entre la família i l’escola, ja que els pares han de sentir que el nen estarà bé amb la mestra.

·El segon dels tres als sis anys, on es domina progressivament el llenguatge verbal que permet conèixer el món que els envolta, ja que en aquesta edat tenen molta curiositat per aquest; assoleixen autonomia en els hàbits personals ajudant-se d’adults; segueix sent important la comunicació amb la família i l’escola, encara que no tant com a el primer cicle.

Els infants poden aprendre de maneres variades, com per exemple manipulant objectes i jugant; amb experiències de situacions que ha viscut; amb càstigs i premis, que els indiquen els límits a partir dels quals les seves conductes no són acceptades; la imitació de les persones més properes a ells; mitjançat un aprenentatge compartit, al qual la persona adulta guia l’infant i aquest per la repetició de les accions va creant esquemes mentals.

foto

Bassedas (1996) diu, que ens trobem tres àmbits indissociables, que es tradueixen en tots els currículums d’educació infantil, i que són importants al llarg de tota la vida, però especialment als inicis de la vida:

·Descoberta d’un mateix: procés en el qual els infants es coneixen a si mateixos, s’utilitzen recursos per iniciar el camí cap a l’autonomia.

·Descoberta de l’entorn natural i social: representació del món, de l’existència de vincles afectius i de sentiments de pertinença.

·Intercomunicació i llenguatge: mediació entre l’individu i el medi, a la qual s’ha de fer bon us de formes de comunicació i de representació.

A l’educació infantil es important controlar el temps respectant les necessitats dels nens, i hem de tenir clar: que tot el temps és educatiu “el temps d’aprendre i el temps de viure i créixer no estan separats” Bassedas (1996); que cal una certa regularitat per a que els nens aprenguin hàbits; ha d’haver una flexibilitat i resposta a les necessitats dels nens, ja que poden aparèixer imprevistos; i una diversitat i alternances, ja que els nens es cansen fàcilment.

Per altra banda, l’espai també és important, ja que ha d’estar adaptat als nens i a les famílies que porten els fills. A més, l’escola ha de donar bona imatge i ser acollidor, i decorar-la pensant en els infants.

foto

A l’escola infantil hi ha uns criteris, que fan possibles un bon desenvolupament i un bon aprenentatge als alumnes:

·El foment de l’autoconcepte i de l’autoestima: una mestra que sàpiga tractar els sentiments dels nens, ajuda a assolir un benestar d’aquests. Els infants, a partir de l’opinió d’ells mateixos i la de les altres persones, van construint l’autoconcepte i l’autoestima.

·L’ensenyament com a activitat compartida: els infants han d’anar construint el seus conceptes, i en aquest procés han de ser guiats, pels pares, mestres...

·Aprenentatge significatiu i globalització: si un infant estableix relacions entre allò que se li presenta o explica i el que el ja sap, pot fer un aprenentatge significatiu. I quan donen sentit i relacionen els nous aprenentatges amb els coneixements que ja tenien, globalitzen.

·L’atenció a la diversitat: a l’educació infantil hi ha molta diversitat, ja que al llarg d’un any de vida canvien molt, l’influencia de les famílies es molt evident, a més els nens amb necessitats educatives especials estan integrats a l’aula.

·La importància de l’activitat lúdica: el joc és important per al desenvolupament global i harmònic dels nens, i les persones grans, hem de propiciar i afavorir-lo. A més l’infant a través del joc, explora el seu entorn.

També és molt important la creativitat, ja que els nens petits en tenen molta i poc a poc deixen de tenir, i això pot ser degut als mestres, que no la potencien. Per tant haurien de deixar als nens desenvolupar la seva creativitat lliurement.

Aquest video, del minut 4.00 al 4.45, parla de l'importància de l'educació infantil:

Aquesta setmana, m’ha costat més fer l’entrada perquè estic una mica aclaparada, per els exàmens i treballs. Encara que m’ha agradat endinsar-me en l’educació infantil i conèixer els àmbits que treballen i els criteris, ja que només coneixia alguns d’aquests.

Per altra banda, l’eina l’he trobat difícil, perquè no la trobava al moodle i he tingut que accedir mitjançant el bloc d’una companya, quan he deixar el meu comentari, no sabia com posar la meva foto. Però, malgrat les dificultats, m’ha semblat molt interessant, ja que hem ajuntat tots els comentaris de les companyes de classe.

L'avaluació

Aquesta setmana vaig a parlar de l’avaluació, que segons el llibre Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (1996), una avaluació serveix per informar-se de com ha sortit una activitat i veure si hi ha que canviar algun aspecte. Hi ha diferents tipus classificats segons diversos criteris:

·Atenent a la seva finalitat:

   -Avaluació de diagnòstic: per conèixer d’on parteixen els alumnes.

   -Avaluació integradora: per conèixer el resultat final.

   -Avaluació formativa: vol regular i orientar als alumnes, de manera que puguin reforçar allò en que fallen.

·Atenent al moment de la seva aplicació:

   -Avaluació inicial: es fa a l’inici del procés.

   -Avaluació final: es fa al final del procés i serveix per conèixer quins són els continguts assolits.

   -Avaluació processual: es fa al llarg del procés.

·Segons el seu àmbit:

   -Avaluació parcial: s’avaluen determinats elements.

   -Avaluació global: s’avaluen aspectes clau d’un conjunt.

·Segons el grau de relació amb l’avaluador:

   -Avaluació externa: si els avaluadors no han participat al procés d’ensenyament-aprenentatge.

   -Avaluació interna: si els avaluadors han participat al procés:

        -Autoavaluació: l’avaluador i l’avaluat són la mateixa persona.

        -Heteroavaluació: l’avaluador es diferent a l’avaluat.

        -Coavaluació: els subjectes s’avaluen mútuament.

·Segons el criteri de comparació:

   -Avaluació criterial: es comparen els resultats del procés amb uns propòsits fixats d’abans. (Es fa una proba basada en el llibre de text, i segons la quantitat que s’escriu varia la qualifició)

   -Avaluació normativa: els resultats del procés es comparen amb el nivell general d’un grup.

Actualment des de que els nens són petits han de fer proves per avaluar les possibilitats de cada un, convertint-se en una funció selectiva, de manera que, només els que sàpiga respondre al model educatiu puguin avançar fins a la universitat o estudis superiors. Amb aquesta funció selectiva s’ha aconseguit només se li presti atenció als continguts que van a ser avaluats, el referent dels quals és el llibre de text, “aquello que es importante enseñar y aprender no son los contenidos indispensables para emprender una carrera universitaria, sino los que pueden ser evaluados mediante una prueba escrita y en un tiempo limitado” Zabala (2007, p. 195).

Aquest tipus d’avaluació a de canviar, Zabala (2007) diu que la funció de l’avaluació hauria de ser un medi per conèixer la capacitat dels alumnes per aplicar allò après a la vidaquotidiana. L’ensenyament  per competències ha de partir d’una situació-problema, per tant d’aquestes s’haurien d’avaluar tant les fases que es fan abans de donar una solució a aquest problema com la solució d’aquest, de manera que els alumnes coneguin les seves dificultats i puguin canviar les seves estratègies d’aprenentatge. “L’avaluació ha de servir bàsicament per intervenir, canviar i millorar la nostra pràctica i l’evolució i l’aprenentatge de tot l’alumnat” Bassedas (1996).

Per altra banda, el paper de les famílies es fonamental, aquestes han d’animar als nens pels resultats positius i animar-los i ajudar-los quan no han aconseguit assolir els continguts. Una pregunta típica de les famílies tradicionals es “que nota has tret?”, en comptes de “que has aprés?”, opino que amb aquesta pregunta els nens pensaran que aniran al col·legi a per a superar unes probes, i no pas a aprendre.

Per a jo, l’avaluació sempre ha consistit en fer una sèrie de probes per a cada assignatura, basant-se en els llibres de text, amb les quals es treia una mitjana, que podia ser d’un 0 fins un 10. Però desconeixia els altres tipus d’avaluació, per tant aquesta setmana he après que una avaluació no té per que tenir una funció selectiva, sino que també pot servir per orientar els alumnes i ajudar-los a millorar les seves errades o mètodes. També, que el nivell del grup d’alumnes pot dependre de la mitjana d’aquests, i no només del llibre de text, per tant no entenc, perquè molts professors fan avaluacions inicials i desprès es basen en el nivell del llibre. A més m’hi he donat compte de moltes famílies s’interessen per la nota dels fills i no per l’aprenentatge obtingut, a més hi ha algunes que exigeixen als fills una nota mínima i si no la treuen el castiguen, i degut a això els nens s’angoixen.

Pel que fa a l’eina d’aquesta setmana, només he tingut dificultats per posar una foto de fons al powerpoint i a continuació escriure d’amunt, però de seguida vaig trobar solucions i ho he pujat a slideshare i ho he compartit sense problemes. 

Per acabar, vaig a posar un video, es tracta d'una carta a la qual, un alumne li diu al seu mestre com ha de ser, també fa referència al procés d'avaluar:

Canvis en l'educació

La setmana passada, vaig explicar que era el currículum, les seves característiques, fonts i la seva problemàtica, aquesta setmana vull ampliar-lo una mica amb en Zabala, que a 11 ideas clave diu, que no tenim una metodologia pròpia per a ensenyar les competències, però si sabem algunes condicions generals de com han de ser, i són que aquest currículum ha de estar enfocat de manera globalitzadora, es a dir, sense que els continguts estiguin tancats en una classificació segons un criteri de pertinença a una disciplina, per tant hem de canviar el currículum actual, ja que la vida quotidiana no està dividida en disciplines. Zabala a 11 ideas clave (2007, p. 165) diu “necesidad de que las áreas disciplinares asuman, en la forma de enseñarlas, las condiciones para el aprendizaje de los contenidos y competencias comunes, especialmente en el ámbito interpersonal i social” Això vol dir, que els professors no s’haurien de tancar en la seva matèria, un professor de naturals, per exemple, hauria d’avaluar la llengua.

foto

A classe hem vist uns vídeos d’uns professors del CE Jacint Verdager, que diuen els canvis que s’haurien de fer a l’educació:

El segon canvi que s’ha de fer després del curricular, es els canvi delsprofessors, a la segona entrada, vaig parlar des mestres de l’escola tradicional i de la nova escola, aquests últims, són el tipus de mestre cap al qual s’ha d’evolucionar, un mestre que es preocupa per l’alumne i l’orienta.  Aquests han d’explicar allò que els alumnes no són capaços d’assolir per ells mateixos, mentre que l’adquisició del coneixement ho fa l’alumne. El mestre, al treball sistemàtic, controla les activitats i avalua els alumnes segons es desenvolupen individualment, per després poder participar al treball cooperatiu. En Zababla a 11 ideas clave (2007, p. 172-173) diu que les funcions del professorat són, permetre l’adaptació a les necessitats de l’alumnat;  contar amb  les aportacions i els coneixements dels alumnes; fer que els alumnes trobin el sentit del que fan, i fer que els resulti necessari, establir reptes i desafiaments al seu abast; oferir ajudes adequades al procés de construcció de l’alumne; promoure l’activitat mental autoestructurant, el autoestima i el autoconcepte; promoure canals de comunicació per regular els processos de negociació, participació i construcció; potenciar l’autonomia dels alumnes; valorar els alumnes segons les seves capacitats i esforços.

Una vegada canviat això, necessitem una organització de centre, on es necessita una bona formació del professorat i el suport entre ells, a més d’una reflexió de com han fet el treball. Per altra banda, s’han de fer claustres on els professors expliquen als altres els projectes que s’estan duent a terme. En Zababla a 11 ideas clave (2007, p. 175) diu que cada alumne té unes característiques particulars, i per això hi ha que adaptar mesures organitzatives i medis materials que facilitin una atenció el més individualitzada possible (grups, parelles o un sol individu). Bassedas, Huguet i Solé a Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (1996, p.138), diuen “es interesant i positiu conèixer uns altres centres diferents i compartir amb ells espais de formació i d’intercanvi per tal de revisar i millorar la pròpia pràctica”.

Les eines que s’han d’utilitzar, segurament són les noves eines, però per això s’ha de saber com utilitzar-se, amb una metodologia adaptada. Si els nens fan restes i sumes a la pissarra i arriben ordinadors nous i es segueix fent el mateix, no ha canviat res.

L’espai, té un paper important amb l’organització, la relació entre els alumnes, l’aprenentatge, l’autonomia, i és una cosa que no es te en compte. A més, l’aula, en aquest tipus d’educació on tothom aporta coneixement ha de estar bé organitzada. Zabala (2007), diu que el espai ha d’estar ordenat segons la fase en la que estem d’una activitat, i el mateix passa amb el temps, depenent de la fase, es necessitarà més temps o menys. Bassedas, Huguet i Solé a Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (1996) diuen que a l’aula ha d’estar organitzada segons les necessitats (jugar, aprendre, menjar; un lloc per a que les professionals parlin i treballin en equip; un altre per a parlar amb les famílies).

Escola i entorn, tenint la possibilitat de treballar amb altres països i cultures, podem eliminar la marginació social i racisme, però per fer això l’escola ha d’incloure l’entorn i l’escola ha d’estar sobre l’entorn.

Aquesta setmana he ampliat els meus coneixements sobre els canvis que hi ha que fer a l’educació, m’agrada llegir les entrades anteriors i veure com vaig ampliant aquests, i espero posar-ho en un futur proper. Abans ja havíem vist una conferència den Zabala, i aquesta setmana dels professors del CE Jacint Verdager, d’aquesta manera no et dones conta que estàs a classe i a la vegada aprens.

L’eina d’aquesta setmana m’ha paregut mes complicada, però a la vegada més entretinguda, perquè he hagut gravar a un nen de 7 anys, després de que m'hagi fet una pregunta i he retallat la part de l’audio que volia posar al bolc, a part he fet algunes fotos per poder pujarles també.

Aquest cap de setmana vaig anar a veure uns gossos nados amb un nen de 7 anys, i en arribar a casa hem va preguntar perquè aquests menjen de la seva mare i els pardals i altres animals no.

foto

Llavors li he preguntat si s’havia com neixen, la seva resposta ha sigut , i a partir d'aqui li he dit que els animals que neixien del ventre de la seva mare es deien menjaven de petits de la seva mare, i que aquesta acció es deia mamar, a més li he explicat que per això se'ls anomenava mamífers.

foto