Les competències

A partir de diferents definicions de competència al terreny professional, Zabala i Arnau (2007, 43), defineix competència com “Es la capacidad o habilidad de efectuar tareas o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinado. Y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada.” Per altra banda, entén com a competència en l’àmbit escolar: “intervención eficaz en los diferentes ámbitos de la vida mediante acciones en las que se movilizan, al mismo tiempo y de manera interrelacionada, componentes actitudinales, procedimentales y conceptuales.”

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4L59UsqYm6U3GvWoYwXoOhalDscbdZvHEwa_kcoCyJO0Y-NRpT69I5kRmxKhn5DZfl-F8Q6Dv4eZY8Ic8iPHOC25dxXXdq3rSs4l5gaKuZ3DRpSDB0rsLYKAzY7BTth3uiEQ7rvOc3VM/s400/competencias.jpg

Per tant una persona es competent quan utilitza de manera interrelacionada actituds, procediments i coneixements, amb la finalitat de resoldre un problema de manera eficaç. Com va dir en Zabala i Arnau (2007) “Ser competente no es una cuestión de todo o nada”, es a dir, una persona pot ser que no hagi desenvolupat bé algun component de la competència o que tingui dificultats al context on ho ha d’aplicar, i no per això deixa de ser competent.

Com ja vaig dir en entrades anteriors, hi ha dos tipus d’escola, la tradicional i la innovadora oconstructivista, que sorgeix com a resposta als problemes de la tradicional, es a dir, es memoritza sense comprendre el contingut. Junt amb l’escola constructivista, apareixen les competències, on són importants tres àmbits: els conceptes i fets, es a dir, construir el nostres significats, a partir dels nous coneixements previs i  després memoritzar, però abans de memoritzar és molt importat haver-ho entès i posteriorment fer activitats per a no oblidar-ho; el procediment, es a dir, posar els conceptes memoritzats a la pràctica, quant més ho practiquem més fàcilment ho podrem utilitzar en un futur; la actitud, es a dir, els alumnes han d’estar motivats per fer les activitats, han de reflexionar sobre aquestes i fer un anàlisi dels fenòmens positius i negatius. Quan una persona compleix aquests àmbits, es pot dir que és competent.

Una vegada hem assimilat això, en Zabala i Arnau (2007), proposen quatre dimensions en les que hi hauríem de ser competents a partir de l’escola:

·Social: les persones han de ser activament competents per participar activament en la transformació de la societat, utilitzant la seva intel·ligència i coneixements, sent respectuosos amb la varietat cultural i els valors de les diferents civilitzacions, amb l’objectiu de que cada vegada sigui més justa, solidaria i democràtica.

·Interpersonal: hem de ser competents per relacionar-nos, comunicar-nos i viure positivament amb els demés, hem de conèixer-los, com a individus i col·lectius, la seva història, tradicions i creences, i a partir d’aquí saber buscar solucions pacifiques als possibles conflictes.

·Personal: cada persona ha de poder comprendre’s a un mateix i als demés per mitjà, d’un millor coneixement del món, ha de saber prendre decisions a partir de la reflexió i del diàleg.
·Professional: l’escola ha de formar a les persones per a la innovació, sense deixar de ser crítiques davant la desigualtat i compromeses amb la transformació social i econòmica, que garanteixi el dret al treball i el desenvolupament de les persones. L’individu ha de ser competent per exercir una tasca professional adequada a les seves necessitats.

Per una banda, quan vaig començar a llegir 11 idees clau d’en Zabala i Arnau, em va costar perquè mai havia escoltat la paraula competència i per tant no entenia aquest terme, i poc a poc, amb el que donem a classe i seguint llegint aquest llibre ho tinc més clar, la setmana passada pensava que ja havia ampliat molt els coneixements sobre aquest terme, però aquesta setmana he vist que encara i ha més, per tant sé que em queda molt per aprendre sobre això, i en un futur espero poder aplicar-les amb els meus alumnes.

Per altra banda, aquesta setmana he après que són importants les competències en l’àmbit social, interpersonal, personal i professional. Els mestres haurien de estimular als nens des de petits, ja que són el futur, a transformar la societat, a formar un món just per a tots i amb igualtat. A més els nens deurien aprendre junts, de totes les races i edats, créixer junts, conèixer totes les cultures possibles dels nens, per a que de majors no hi hagi desigualtat social, com passa actualment. També s’hauria d’ensenyar als nens a pensar i creure en un mateix. A més de formar als alumnes per a que siguin competents a la seva futura professió, ja que actualment, no t’ensenyen així malgrat que vagis a una FP o universitat. Per a la meva opinió es necessari un canvi en l'educació urgent, i com diu Jordi Adell, "Otra política educativa"