El currículum

Aquesta setmana vaig a parlar del currículum i la seva critica,

Per començar, Juanlu, defineix currículum com “la secuencia de conocimientos entendidos como conceptos, competencias básicas, criterios metodológicos y de evaluación que un alumno debería tener asimilados al acabar un determinado nivel educativo”.

Per a que els professionals dels diferents nivells,  prenguin les seves decisions, es pot dir, segons Coll (1986), que hi ha diferents fonts que ens ajuden a prendre-les a nivell curricular:

·L’anàlisi sociocultural: remarca uns aspectes que hi ha que ensenyar prioritàriament tenint en compte el context social en el que ens situem.

·L’anàlisi psicològica: ens aporta informació sobre les característiques dels nens a les diferents etapes i els processos d’aprenentatge que han de fer.

·L’anàlisi disciplinària: dona informació sobre el tipus de coneixement que ens proporciona cada matèria.

·L’anàlisi pedagògica: diu com s’ensenya cada contingut.

Les característiques del currículum actual (LOGSE) són:

·Obert i flexible, s’han de donar els conceptes que apareixen en ell, però es pot aprofundir i adaptar-lo segons el centre, i del propi mestre.

·D’única etapa, es a dir, a partir d’aquest currículum es fan les adaptacions i mesures de suport necessàries.

·És un instrument de treball per als professors, a partir del qual han de fer les pràctiques.

·Científic, es a dir, vol aconseguir el constructivisme i té un enfocament investigador.

·Sistemàtic, es a dir, “S’entén com un tot en el qual la modificació d’un element implica un canvi en un altre”.

·Es necessita un nivell de formació de professorat més alt.

·Conté diferents nivells de concreció, com diuen Bassedas, Huguet i Solé, al llibre Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil:

a)      Primer nivell, l’agent responsable és l’Administració educativa i les Comunitats Autonomes, estableix uns objectius, que s’han de complir per etapes i/o àrees, a més d’orientacions per a l’ensenyament i per a l’avaluació.

b)      Segon nivell, aquest l’elabora el claustre del centre. A partir del currículum general, el centre defineix la pràctica educativa del centre, es a dir, els objectius generals de cada cicle i la seqüenciació dels continguts, la metodologia didàctica, els materials i les decisions sobre l’avaluació.

c)       Tercer nivell, són les programacions que fa cada mestre per a la seva aula, per a tot un curs. Es fa una temporització sobre els continguts que es van a treballar, estratègies didàctiques, activitats i recursos. També es necessària una referència de com es fa l’avaluació inicial, formativa i sumativa.

Una vegada hem vist això, anem a veure què cal ensenyar, com vaig dir la setmana passada amb les competències apareixen tres àmbits importants, els quals són uns dels eixos dels diferents aprenentatges que cal fer a l’escola:

·Fets, conceptes i principis.

·Procediments.

·Actituds, valors i normes.

 Això ho diu perquè  el professor ha de donar el temari que apareix al currículum abans d’acabar el curs, per tant té pressa i no pot fer activitats per motivar als alumnes i que ho aprenguin de manera constructivista, es a dir, els professors imparteixen la classe a l’aula i els nens han d’escoltar-lo asseguts.

Aquests professors, al haver de complir aquest currículum, no tenen temps de fer activitats d’observació, investigació, reflexió sobre l’après... perquè això ocupa massa temps. Com diu Joselu, “El profesor debe escoger con desgarro entre el qué o el cómo. Si decide interesar y atraer a sus alumnos para que desarrollen sus competencias comunicativas, que aprendan a leer con algún sentido y a expresarse con alguna facilidad... ello supondrá un número ingente de clases y de prácticas que no desarrollarán adecuadamente el currículum oficial.” Es a dir, els nens podrien estar interessats per aprendre, construint coneixements, però com s’ha de complir el currículum s’avorreixen i molts abandonen els estudis. A més s’ha demostrat, gracies a alguns professors, que han tingut el valor de agafar el que li pareixia més important del currículum i aprofundir-ho amb els seus alumnes, que aquests alumnes responen positivament a les propostes. Això em fa qüestionar-me, no és millor aprendre poques coses i bé, que moltes i malament, que en un futur s’oblidaran perquè no s’han treballat?

Per altra banda, tenim els llibres de text, que inclouen tots els continguts obligatoris del currículum, per tant es la opció més senzilla per als mestres, el problema es que, com diu Ana López “Su uso conlleva la introducción en la tarea docente  de factores que desprofesionalizan el trabajo de los profesores”, a més, un problema que jo li veig, és que, estan els continguts separats per temes i pareix que no hi ha una relació entre ells. En la meva opinió, els mestres haurien de fer activitats amb els alumnes, construir els coneixements, i si volen, utilitzar el llibre de text com a font de recerca, malgrat que avui en dia es pot buscar informació per altres bandes com internet, llibres, enciclopèdies... i per tant, el llibre de text, opino, no és necessari.

foto      

  foto 

Aquesta setmana, he ampliat el meu coneixement sobre el currículum. Quan vaig començar el curs, no sabia que era un currículum a l’àmbit de l’educació, però hem vaig informar per saber-ho, el que no sabia era la funció que tenien els diferents nivells curriculars, ni l’existència de les diferents fonts que ajuden al professorat a prendre les decisions.

Per finalitzar vaig a posar aquest video, que m'ha semblat molt interessant, d'una professora (Núria Fusté) que mostra quin tipus de mestra és, com entè l'educació, com la possa en pràctica i el seu repte com a profesora, i tot això ho explica fent galetes.