Sorry I haven’t written to you for
so long. I’ve been very busy doing projects and studying for exams from
college. If I’d had time I would have written to you before.
I told you last summer that I was
going to study nursery education. I’m enjoying this first year a lot because
I’m learning about how to educate children. What is more, I’m trying to
practise with some children I know. Last week one of them told me that I was a
really good teacher and obviously these words encouraged me a lot. I also went
to a school to see four-year-old children to do a project for the university. I
wish you were here to tell you all my experiences. Do you remember how much
time we spent teaching our dolls? I hope you are enjoying your cooking course
in Palma. I may visit you this summer.
I must go now as I have to study for
an exam.
Best wishes,
Andrea
166 words
Essay
Nowadays, there are some teachers
that are using modern methodologies. However, there are teachers and parents
who think that traditional methodologies are better than the modern ones.
On the one hand, there are a lot of
people who went to traditional schools and felt discouraged because of their
low marks. Although they were not told what they needed to improve. That was
the reason why lots of them left school and started to work. In addition,
students who are taught with traditional methodologies tend to memorize without
understanding the meaning of what they are studying.
On the other hand, students who have
traditional teachers have a better behaviour in class. Furthermore, it is an
easy and cheap way to teach.
To conclude, I believe that, if
teachers used a more modern methodology, students would be more motivated.
Consequently, it is more probable for them to find a good job. What do you
think about traditional methodologies? Are you for or against?
My name is Andrea, I was born in
April 1994 in Ibiza. I’ve always lived in Can Misses with my parents and my
brother, I like this area because it’s quiet and near Ibiza city.
I’m in my first year at university,
studying Infant Education, not only because I’ve always wanted to be a teacher
but because I also love children. When I was at primary school I used to play
at being a teacher.
I have a dog called Candy who is so
affectionate and is always wagging her tail. But she is very naughty and gets
on my parents nerves; they scold her, but, Candy still wags her tail.
One of my main interests is reading,
especially romance novels such as ‘The Notebook’ written by Nicholas Sparks.
Another I have is oil painting. I also enjoy watching films, listening to music
whenever I have time.
Avui vaig a reflexionar
sobre tot allò que he après a l’assignatura de Basses Didàctiques i Disseny
Curricular. Primer de tot vull dir, que abans de cursar aquesta assignatura mai
havia pensat en que existís una altra metodologia que no fos la tradicional, jo
veia el fet d’aprendre com a estudiar del llibre de text i fer exàmens. I ara
que he acabat aquesta assignatura, veig que es pot aprendre investigant, fent
projectes i utilitzant les TIC. Per tant la meva visió de l’educació ha canviat
molt.
Aquesta assignatura m’ha
servit, per donar-me compte de que necessitem un canvi a l’educació, i les
mestres ho hem d’aconseguir, hem de motivar als nens per a que no perdin la
emoció per a aprendre, ells han de ser els creadors del seu propi coneixement,
mentre que el mestre els guia, i a més, han de reflexionar sobre allò que han
après.
Aquest temps, hem utilitzat
eines molt diverses, algunes col·lectives i altres individuals, principalment blogger,
on tinc el bloc on he escrit setmanalment, voki, animoto, ivoox, slideshare,
voicethread, photopeach, twitter... aquestes m’han servit per reforçar els meus
coneixements. A més, fent l’ús del bloc ara puc veure les meves entrades de
principi de curs y veure la meva evolució, a part, també podem veure els treballs
de les altres companyes i encara reforçar més les nostres idees. Per tant, quan
sigui mestra també vull que els meus alumnes utilitzin eines, i puguin ensenyar
el que han après a altres nens.
L’eina d’aquesta entrada,
es un video fet per mi i n’Andrea Alba, on estem reflexionant sobre algunes de
les coses que hem après:
A part d’aquestes eines,
també són molt importants les recerques en blocs, llibres, vídeos, fotos... ja
que ajuden molt a ampliar els coneixements. Per exemple, jo les he usat molt
amb aquesta assignatura i m’han sigut molt útils.
Per altra banda, ha sigut
la primera vegada que utilitzo imatges lliures, que les buscava per creative
commons a google. Abans, només buscava a l’opció d’imatges a google sense
pensar que potser l’autor d’aquesta imatge no la volgués compartir.
Altra cosa que m’ha semblat
molt útil, és aprendre a reflexionar, ja que és molt important fer-ho després
de cada procés d’aprenentatge. I malgrat la importància que té, abans de fer
aquesta assignatura mai m’havien fet reflexionar, per tant em va costar molt al
principi, però poc a poc ho he aconseguit.
Ara us vull mostrar el meu
com era el meu ple a principi de curs:
La setmana passada, vam fer un debat a classe que prèviament havíem
preparat mitjançant el twitter, utilitzant els hashtags #dbateiv i #uib. El
debat anava sobre l’escola tradicional i l’escola constructivista, i era per
rols, els tres primers dies unes defensaven l’escola tradicional i les altres
l’escola constructivista i els tres següents ens vàrem canviar els rols.
Tant a twitter com a classe, primer em va tocar defensar l’escola
constructivista, i no vaig tenir ninguna dificultat per fer-ho, ja que estic
totalment en contra de l’escola tradicional i em semblava molt fàcil contestar
als twitts de les meves companyes que la defensaven. A més, opino que aquesta es la vertadera
escola transmissora del coneixement, ja que ensenya competentment, de manera que
el que aprenguis ho puguis aplicar en situacions reals.
Aquests són alguns dels twitts que vaig possar:
En canvi, quan vaig canviar de rol, vaig tenir moltes dificultats per
defendre l’educació tradicional, no em sentia bé al defensar-la i m’ha semblat
molt difícil rebatre a les meves companyes perquè escrivien comentaris molt
certs. Encara que, al haver estudiat en aquesta escola m’ha ajudat a posar
comentaris.
Aquesta activitat per twitter m’ha semblat molt interessant, i, opino que
ens ha servit de molta ajuda, per fer el debat a classe, perquè anàvem molt
preparades. A més, podíem anar posant comentaris al llarg del dia, sense tenir
un horari fix, per la qual cosa em sentia amb més llibertat. Per altra banda,
vull dir, que abans només utilitzava el twitter per oci, i ara he descobert que
se’l pot donar altres usos, com per exemple l’aconseguir més informació sobre
l’educació i per tant aprendre.
El debat que hem fet a classe, crec que ha sortit molt bé gràcies a
l’activitat prèvia. A més podíem reforçar-lo via twitter, i mentre alguna
parlava les altres podien anar comentant-lo per aquest.
L’activitat en general, crec que ens ha ajudat molt, perquè hem pogut
reforçar tots els coneixements que teníem a nivell individual, i, al ser una
activitat en grup els hem ampliat amb comentaris d’altres companyes. Per últim,
vull dir, que abans ja pensava que necessitàvem un canvi en l’educació, però
amb aquesta activitat m’he donat compte, de que per a canviar-la, primer hem de
canviar la ment de moltes persones que encara pensen que l’escola tradicional
és la millor opció, i, tot i que han estudiat en aquesta, volen que els seus
fills estudiïn estudiant amb la mateixa metodologia que ells. Aquests, creuen
que abans no hi havia tant fracàs escolar com ara i hi havia més disciplina,
quan en realitat, es tenia por al mestre i el que suspenia s’anava a treballar
i només quedaven els que sabien respondre a aquest mètode.
Aquesta setmana, després d’haver
vist l’educació des d’un punt global, em vaig a centrar en l’Educació infantil,
que consta de dos cicles:
·El primer acull els infants de
tres mesos fins als tres anys, i es molt important el moviment i el joc, a més
de la necessitat d’una relació estreta entre la família i l’escola, ja que els
pares han de sentir que el nen estarà bé amb la mestra.
·El segon dels tres als sis anys,
on es domina progressivament el llenguatge verbal que permet conèixer el món
que els envolta, ja que en aquesta edat tenen molta curiositat per aquest; assoleixen
autonomia en els hàbits personals ajudant-se d’adults; segueix sent important
la comunicació amb la família i l’escola, encara que no tant com a el primer
cicle.
Els infants poden aprendre de
maneres variades, com per exemple manipulant objectes i jugant; amb
experiències de situacions que ha viscut; amb càstigs i premis, que els
indiquen els límits a partir dels quals les seves conductes no són acceptades;
la imitació de les persones més properes a ells; mitjançat un aprenentatge
compartit, al qual la persona adulta guia l’infant i aquest per la repetició de
les accions va creant esquemes mentals.
Bassedas (1996) diu, que ens
trobem tres àmbits indissociables, que es tradueixen en tots els currículums
d’educació infantil, i que són importants al llarg de tota la vida, però
especialment als inicis de la vida:
·Descoberta d’un mateix: procés en el qual els infants es coneixen a
si mateixos, s’utilitzen recursos per iniciar el camí cap a l’autonomia.
·Descoberta de l’entorn natural i social: representació del món, de
l’existència de vincles afectius i de sentiments de pertinença.
·Intercomunicació i llenguatge: mediació entre l’individu i el medi,
a la qual s’ha de fer bon us de formes de comunicació i de representació.
A l’educació
infantil es important controlar el temps respectant les necessitats dels nens,
i hem de tenir clar: que tot el temps és educatiu “el temps d’aprendre i el
temps de viure i créixer no estan separats” Bassedas (1996); que cal una certa
regularitat per a que els nens aprenguin hàbits; ha d’haver una flexibilitat i
resposta a les necessitats dels nens, ja que poden aparèixer imprevistos; i una
diversitat i alternances, ja que els nens es cansen fàcilment.
Per altra
banda, l’espai també és important, ja que ha d’estar adaptat als nens i a les
famílies que porten els fills. A més, l’escola ha de donar bona imatge i ser
acollidor, i decorar-la pensant en els infants.
A l’escola
infantil hi ha uns criteris, que fan
possibles un bon desenvolupament i un bon aprenentatge als alumnes:
·El foment de l’autoconcepte i de
l’autoestima: una mestra que sàpiga tractar els sentiments dels nens, ajuda
a assolir un benestar d’aquests. Els infants, a partir de l’opinió d’ells mateixos
i la de les altres persones, van construint l’autoconcepte i l’autoestima.
·L’ensenyament com a activitat compartida:
els infants han d’anar construint el seus conceptes, i en aquest procés han de
ser guiats, pels pares, mestres...
·Aprenentatge significatiu i globalització:
si un infant estableix relacions entre allò que se li presenta o explica i
el que el ja sap, pot fer un aprenentatge significatiu. I quan donen sentit i
relacionen els nous aprenentatges amb els coneixements que ja tenien, globalitzen.
·L’atenció a la diversitat: a
l’educació infantil hi ha molta diversitat, ja que al llarg d’un any de vida
canvien molt, l’influencia de les famílies es molt evident, a més els nens amb
necessitats educatives especials estan integrats a l’aula.
·La importància de l’activitat lúdica: el
joc és important per al desenvolupament global i harmònic dels nens, i les
persones grans, hem de propiciar i afavorir-lo. A més l’infant a través del
joc, explora el seu entorn.
També és molt
important la creativitat, ja que els nens petits en tenen molta i poc a poc
deixen de tenir, i això pot ser degut als mestres, que no la potencien. Per
tant haurien de deixar als nens desenvolupar la seva creativitat lliurement.
Aquest video, del minut 4.00 al 4.45, parla de l'importància de l'educació infantil:
Aquesta
setmana, m’ha costat més fer l’entrada perquè estic una mica aclaparada, per
els exàmens i treballs. Encara que m’ha agradat endinsar-me en l’educació
infantil i conèixer els àmbits que treballen i els criteris, ja que només coneixia
alguns d’aquests.
Per altra
banda, l’eina l’he trobat difícil, perquè no la trobava al moodle i he tingut
que accedir mitjançant el bloc d’una companya, quan he deixar el meu comentari,
no sabia com posar la meva foto. Però, malgrat les dificultats, m’ha semblat
molt interessant, ja que hem ajuntat tots els comentaris de les companyes de
classe.
Aquesta setmana vaig a parlar de
l’avaluació, que segons el llibre
Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (1996), una avaluació serveix per
informar-se de com ha sortit una activitat i veure si hi ha que canviar algun
aspecte. Hi ha diferents tipus classificats segons diversos criteris:
·Atenent a la seva finalitat:
-Avaluació de diagnòstic: per conèixer d’on parteixen els alumnes.
-Avaluació integradora: per conèixer el resultat final.
-Avaluació formativa: vol regular i orientar als alumnes, de manera que
puguin reforçar allò en que fallen.
·Atenent al moment de la seva
aplicació:
-Avaluació inicial: es fa a l’inici del procés.
-Avaluació final: es fa al final del procés i serveix per conèixer quins
són els continguts assolits.
-Avaluació global: s’avaluen aspectes clau d’un conjunt.
·Segons el grau de relació amb
l’avaluador:
-Avaluació externa: si els avaluadors no han participat al procés
d’ensenyament-aprenentatge.
-Avaluació interna: si els avaluadors han participat al procés:
-Autoavaluació: l’avaluador i
l’avaluat són la mateixa persona.
-Heteroavaluació: l’avaluador es diferent
a l’avaluat.
-Coavaluació: els subjectes s’avaluen
mútuament.
·Segons el criteri de comparació:
-Avaluació criterial: es comparen els resultats del procés amb uns
propòsits fixats d’abans. (Es fa una proba basada en el llibre de text, i
segons la quantitat que s’escriu varia la qualifició)
-Avaluació normativa: els resultats del procés es comparen amb el nivell
general d’un grup.
Actualment des de que els nens
són petits han de fer proves per avaluar les possibilitats de cada un,
convertint-se en una funció selectiva, de manera que, només els que sàpiga
respondre al model educatiu puguin avançar fins a la universitat o estudis superiors.
Amb aquesta funció selectiva s’ha aconseguit només se li presti atenció als
continguts que van a ser avaluats, el referent dels quals és el llibre de text,
“aquello que es importante enseñar y
aprender no son los contenidos indispensables para emprender una carrera
universitaria, sino los que pueden ser evaluados mediante una prueba escrita y
en un tiempo limitado” Zabala (2007, p. 195).
Aquest tipus d’avaluació a de
canviar, Zabala (2007) diu que la funció de l’avaluació hauria de ser un medi
per conèixer la capacitat dels alumnes per aplicar allò après a la vidaquotidiana. L’ensenyament per
competències ha de partir d’una situació-problema, per tant d’aquestes
s’haurien d’avaluar tant les fases que es fan abans de donar una solució a
aquest problema com la solució d’aquest, de manera que els alumnes coneguin les
seves dificultats i puguin canviar les seves estratègies d’aprenentatge. “L’avaluació
ha de servir bàsicament per intervenir, canviar i millorar la nostra pràctica i
l’evolució i l’aprenentatge de tot l’alumnat” Bassedas (1996).
Per altra banda, el paper de les famílies
es fonamental, aquestes han d’animar als nens pels resultats positius i
animar-los i ajudar-los quan no han aconseguit assolir els continguts. Una
pregunta típica de les famílies tradicionals es “que nota has tret?”, en
comptes de “que has aprés?”, opino que amb aquesta pregunta els nens pensaran que
aniran al col·legi a per a superar unes probes, i no pas a aprendre.
Per a jo, l’avaluació sempre ha
consistit en fer una sèrie de probes per a cada assignatura, basant-se en els
llibres de text, amb les quals es treia una mitjana, que podia ser d’un 0 fins
un 10. Però desconeixia els altres tipus d’avaluació, per tant aquesta setmana
he après que una avaluació no té per que tenir una funció selectiva, sino que
també pot servir per orientar els alumnes i ajudar-los a millorar les seves
errades o mètodes. També, que el nivell del grup d’alumnes pot dependre de la
mitjana d’aquests, i no només del llibre de text, per tant no entenc, perquè
molts professors fan avaluacions inicials i desprès es basen en el nivell del
llibre. A més m’hi he donat compte de moltes famílies s’interessen per la nota
dels fills i no per l’aprenentatge obtingut, a més hi ha algunes que exigeixen
als fills una nota mínima i si no la treuen el castiguen, i degut a això els
nens s’angoixen.
Pel que fa a l’eina d’aquesta
setmana, només he tingut dificultats per posar una foto de fons al powerpoint i
a continuació escriure d’amunt, però de seguida vaig trobar solucions i ho he
pujat a slideshare i ho he compartit sense problemes.
Per acabar, vaig a posar un video, es tracta d'una carta a la qual, un alumne li diu al seu mestre com ha de ser, també fa referència al procés d'avaluar:
La setmana passada, vaig explicar
que era el currículum, les seves característiques, fonts i la seva problemàtica,
aquesta setmana vull ampliar-lo una mica amb en Zabala, que a 11 ideas clave diu, que no tenim una
metodologia pròpia per a ensenyar les competències, però si sabem algunes
condicions generals de com han de ser, i són que aquest currículum ha de estar
enfocat de manera globalitzadora, es a dir, sense que els continguts estiguin
tancats en una classificació segons un criteri de pertinença a una disciplina,
per tant hem de canviar el currículum
actual, ja que la vida quotidiana no està dividida en disciplines. Zabala a 11 ideas clave (2007, p. 165) diu “necesidad de que las áreas disciplinares
asuman, en la forma de enseñarlas, las condiciones para el aprendizaje de los
contenidos y competencias comunes, especialmente en el ámbito interpersonal i
social” Això vol dir, que els professors no s’haurien de tancar en la
seva matèria, un professor de naturals, per exemple, hauria d’avaluar la
llengua.
A classe hem vist uns vídeos
d’uns professors del CE Jacint Verdager, que diuen els canvis que s’haurien de
fer a l’educació:
El segon canvi que s’ha de fer
després del curricular, es els canvi delsprofessors, a la segona entrada, vaig parlar des mestres de l’escola
tradicional i de la nova escola, aquests últims, són el tipus de mestre cap al
qual s’ha d’evolucionar, un mestre que es preocupa per l’alumne i
l’orienta. Aquests han d’explicar allò
que els alumnes no són capaços d’assolir per ells mateixos, mentre que
l’adquisició del coneixement ho fa l’alumne. El mestre, al treball sistemàtic,
controla les activitats i avalua els alumnes segons es desenvolupen
individualment, per després poder participar al treball cooperatiu. En Zababla
a 11 ideas clave (2007, p. 172-173)
diu que les funcions del professorat són, permetre l’adaptació a les
necessitats de l’alumnat; contar
amb les aportacions i els coneixements
dels alumnes; fer que els alumnes trobin el sentit del que fan, i fer que els
resulti necessari, establir reptes i desafiaments al seu abast; oferir ajudes adequades
al procés de construcció de l’alumne; promoure l’activitat mental
autoestructurant, el autoestima i el autoconcepte; promoure canals de comunicació
per regular els processos de negociació, participació i construcció; potenciar
l’autonomia dels alumnes; valorar els alumnes segons les seves capacitats i
esforços.
Una vegada canviat això,
necessitem una organització de centre, on
es necessita una bona formació del professorat i el suport entre ells, a més
d’una reflexió de com han fet el treball. Per altra banda, s’han de fer
claustres on els professors expliquen als altres els projectes que s’estan
duent a terme. En Zababla a 11 ideas
clave (2007, p. 175) diu que cada alumne té unes característiques
particulars, i per això hi ha que adaptar mesures organitzatives i medis
materials que facilitin una atenció el més individualitzada possible (grups,
parelles o un sol individu). Bassedas, Huguet i Solé a Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (1996, p.138), diuen “es
interesant i positiu conèixer uns altres centres diferents i compartir amb ells
espais de formació i d’intercanvi per tal de revisar i millorar la pròpia
pràctica”.
Les eines que s’han d’utilitzar, segurament són les noves eines, però
per això s’ha de saber com utilitzar-se, amb una metodologia adaptada. Si els
nens fan restes i sumes a la pissarra i arriben ordinadors nous i es segueix
fent el mateix, no ha canviat res.
L’espai, té un paper important amb l’organització, la relació entre
els alumnes, l’aprenentatge, l’autonomia, i és una cosa que no es te en compte.
A més, l’aula, en aquest tipus d’educació on tothom aporta coneixement ha de
estar bé organitzada. Zabala (2007), diu que el espai ha d’estar ordenat segons
la fase en la que estem d’una activitat, i el mateix passa amb el temps, depenent de la fase, es
necessitarà més temps o menys. Bassedas, Huguet i Solé a Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (1996) diuen que a l’aula
ha d’estar organitzada segons les necessitats (jugar, aprendre, menjar; un lloc
per a que les professionals parlin i treballin en equip; un altre per a parlar
amb les famílies).
Escola i entorn, tenint la possibilitat de treballar amb altres
països i cultures, podem eliminar la marginació social i racisme, però per fer
això l’escola ha d’incloure l’entorn i l’escola ha d’estar sobre l’entorn.
Aquesta setmana he ampliat els meus coneixements sobre els canvis que hi ha que fer a l’educació, m’agrada llegir les entrades anteriors i veure com vaig ampliant aquests, i espero posar-ho en un futur proper. Abans ja havíem vist una conferència den Zabala, i aquesta setmana dels professors del CE Jacint Verdager, d’aquesta manera no et dones conta que estàs a classe i a la vegada aprens.
L’eina d’aquesta setmana m’ha
paregut mes complicada, però a la vegada més entretinguda, perquè he hagut gravar a un nen de 7 anys, després de que m'hagi fet una pregunta i he retallat la part de l’audio que volia posar al bolc, a part he fet algunes fotos per poder pujarles també.
Aquest cap de setmana vaig anar a veure uns gossos nados amb un nen de 7 anys, i en arribar a casa hem va preguntar perquè aquests menjen de la seva mare i els pardals i altres animals no.
Llavors li he preguntat si s’havia com neixen, la seva resposta ha
sigut ,
i a partir d'aqui li he dit que els animals que neixien del ventre de la seva mare es deien menjaven de petits de la seva mare, i que aquesta acció es deia mamar, a més li he explicat que per això se'ls anomenava mamífers.
