Educació infantil

Aquesta setmana, després d’haver vist l’educació des d’un punt global, em vaig a centrar en l’Educació infantil, que consta de dos cicles:

·El primer acull els infants de tres mesos fins als tres anys, i es molt important el moviment i el joc, a més de la necessitat d’una relació estreta entre la família i l’escola, ja que els pares han de sentir que el nen estarà bé amb la mestra.

·El segon dels tres als sis anys, on es domina progressivament el llenguatge verbal que permet conèixer el món que els envolta, ja que en aquesta edat tenen molta curiositat per aquest; assoleixen autonomia en els hàbits personals ajudant-se d’adults; segueix sent important la comunicació amb la família i l’escola, encara que no tant com a el primer cicle.

Els infants poden aprendre de maneres variades, com per exemple manipulant objectes i jugant; amb experiències de situacions que ha viscut; amb càstigs i premis, que els indiquen els límits a partir dels quals les seves conductes no són acceptades; la imitació de les persones més properes a ells; mitjançat un aprenentatge compartit, al qual la persona adulta guia l’infant i aquest per la repetició de les accions va creant esquemes mentals.

foto

Bassedas (1996) diu, que ens trobem tres àmbits indissociables, que es tradueixen en tots els currículums d’educació infantil, i que són importants al llarg de tota la vida, però especialment als inicis de la vida:

·Descoberta d’un mateix: procés en el qual els infants es coneixen a si mateixos, s’utilitzen recursos per iniciar el camí cap a l’autonomia.

·Descoberta de l’entorn natural i social: representació del món, de l’existència de vincles afectius i de sentiments de pertinença.

·Intercomunicació i llenguatge: mediació entre l’individu i el medi, a la qual s’ha de fer bon us de formes de comunicació i de representació.

A l’educació infantil es important controlar el temps respectant les necessitats dels nens, i hem de tenir clar: que tot el temps és educatiu “el temps d’aprendre i el temps de viure i créixer no estan separats” Bassedas (1996); que cal una certa regularitat per a que els nens aprenguin hàbits; ha d’haver una flexibilitat i resposta a les necessitats dels nens, ja que poden aparèixer imprevistos; i una diversitat i alternances, ja que els nens es cansen fàcilment.

Per altra banda, l’espai també és important, ja que ha d’estar adaptat als nens i a les famílies que porten els fills. A més, l’escola ha de donar bona imatge i ser acollidor, i decorar-la pensant en els infants.

foto

A l’escola infantil hi ha uns criteris, que fan possibles un bon desenvolupament i un bon aprenentatge als alumnes:

·El foment de l’autoconcepte i de l’autoestima: una mestra que sàpiga tractar els sentiments dels nens, ajuda a assolir un benestar d’aquests. Els infants, a partir de l’opinió d’ells mateixos i la de les altres persones, van construint l’autoconcepte i l’autoestima.

·L’ensenyament com a activitat compartida: els infants han d’anar construint el seus conceptes, i en aquest procés han de ser guiats, pels pares, mestres...

·Aprenentatge significatiu i globalització: si un infant estableix relacions entre allò que se li presenta o explica i el que el ja sap, pot fer un aprenentatge significatiu. I quan donen sentit i relacionen els nous aprenentatges amb els coneixements que ja tenien, globalitzen.

·L’atenció a la diversitat: a l’educació infantil hi ha molta diversitat, ja que al llarg d’un any de vida canvien molt, l’influencia de les famílies es molt evident, a més els nens amb necessitats educatives especials estan integrats a l’aula.

·La importància de l’activitat lúdica: el joc és important per al desenvolupament global i harmònic dels nens, i les persones grans, hem de propiciar i afavorir-lo. A més l’infant a través del joc, explora el seu entorn.

També és molt important la creativitat, ja que els nens petits en tenen molta i poc a poc deixen de tenir, i això pot ser degut als mestres, que no la potencien. Per tant haurien de deixar als nens desenvolupar la seva creativitat lliurement.

Aquest video, del minut 4.00 al 4.45, parla de l'importància de l'educació infantil:

Aquesta setmana, m’ha costat més fer l’entrada perquè estic una mica aclaparada, per els exàmens i treballs. Encara que m’ha agradat endinsar-me en l’educació infantil i conèixer els àmbits que treballen i els criteris, ja que només coneixia alguns d’aquests.

Per altra banda, l’eina l’he trobat difícil, perquè no la trobava al moodle i he tingut que accedir mitjançant el bloc d’una companya, quan he deixar el meu comentari, no sabia com posar la meva foto. Però, malgrat les dificultats, m’ha semblat molt interessant, ja que hem ajuntat tots els comentaris de les companyes de classe.

L'avaluació

Aquesta setmana vaig a parlar de l’avaluació, que segons el llibre Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (1996), una avaluació serveix per informar-se de com ha sortit una activitat i veure si hi ha que canviar algun aspecte. Hi ha diferents tipus classificats segons diversos criteris:

·Atenent a la seva finalitat:

   -Avaluació de diagnòstic: per conèixer d’on parteixen els alumnes.

   -Avaluació integradora: per conèixer el resultat final.

   -Avaluació formativa: vol regular i orientar als alumnes, de manera que puguin reforçar allò en que fallen.

·Atenent al moment de la seva aplicació:

   -Avaluació inicial: es fa a l’inici del procés.

   -Avaluació final: es fa al final del procés i serveix per conèixer quins són els continguts assolits.

   -Avaluació processual: es fa al llarg del procés.

·Segons el seu àmbit:

   -Avaluació parcial: s’avaluen determinats elements.

   -Avaluació global: s’avaluen aspectes clau d’un conjunt.

·Segons el grau de relació amb l’avaluador:

   -Avaluació externa: si els avaluadors no han participat al procés d’ensenyament-aprenentatge.

   -Avaluació interna: si els avaluadors han participat al procés:

        -Autoavaluació: l’avaluador i l’avaluat són la mateixa persona.

        -Heteroavaluació: l’avaluador es diferent a l’avaluat.

        -Coavaluació: els subjectes s’avaluen mútuament.

·Segons el criteri de comparació:

   -Avaluació criterial: es comparen els resultats del procés amb uns propòsits fixats d’abans. (Es fa una proba basada en el llibre de text, i segons la quantitat que s’escriu varia la qualifició)

   -Avaluació normativa: els resultats del procés es comparen amb el nivell general d’un grup.

Actualment des de que els nens són petits han de fer proves per avaluar les possibilitats de cada un, convertint-se en una funció selectiva, de manera que, només els que sàpiga respondre al model educatiu puguin avançar fins a la universitat o estudis superiors. Amb aquesta funció selectiva s’ha aconseguit només se li presti atenció als continguts que van a ser avaluats, el referent dels quals és el llibre de text, “aquello que es importante enseñar y aprender no son los contenidos indispensables para emprender una carrera universitaria, sino los que pueden ser evaluados mediante una prueba escrita y en un tiempo limitado” Zabala (2007, p. 195).

Aquest tipus d’avaluació a de canviar, Zabala (2007) diu que la funció de l’avaluació hauria de ser un medi per conèixer la capacitat dels alumnes per aplicar allò après a la vidaquotidiana. L’ensenyament  per competències ha de partir d’una situació-problema, per tant d’aquestes s’haurien d’avaluar tant les fases que es fan abans de donar una solució a aquest problema com la solució d’aquest, de manera que els alumnes coneguin les seves dificultats i puguin canviar les seves estratègies d’aprenentatge. “L’avaluació ha de servir bàsicament per intervenir, canviar i millorar la nostra pràctica i l’evolució i l’aprenentatge de tot l’alumnat” Bassedas (1996).

Per altra banda, el paper de les famílies es fonamental, aquestes han d’animar als nens pels resultats positius i animar-los i ajudar-los quan no han aconseguit assolir els continguts. Una pregunta típica de les famílies tradicionals es “que nota has tret?”, en comptes de “que has aprés?”, opino que amb aquesta pregunta els nens pensaran que aniran al col·legi a per a superar unes probes, i no pas a aprendre.

Per a jo, l’avaluació sempre ha consistit en fer una sèrie de probes per a cada assignatura, basant-se en els llibres de text, amb les quals es treia una mitjana, que podia ser d’un 0 fins un 10. Però desconeixia els altres tipus d’avaluació, per tant aquesta setmana he après que una avaluació no té per que tenir una funció selectiva, sino que també pot servir per orientar els alumnes i ajudar-los a millorar les seves errades o mètodes. També, que el nivell del grup d’alumnes pot dependre de la mitjana d’aquests, i no només del llibre de text, per tant no entenc, perquè molts professors fan avaluacions inicials i desprès es basen en el nivell del llibre. A més m’hi he donat compte de moltes famílies s’interessen per la nota dels fills i no per l’aprenentatge obtingut, a més hi ha algunes que exigeixen als fills una nota mínima i si no la treuen el castiguen, i degut a això els nens s’angoixen.

Pel que fa a l’eina d’aquesta setmana, només he tingut dificultats per posar una foto de fons al powerpoint i a continuació escriure d’amunt, però de seguida vaig trobar solucions i ho he pujat a slideshare i ho he compartit sense problemes. 

Per acabar, vaig a posar un video, es tracta d'una carta a la qual, un alumne li diu al seu mestre com ha de ser, també fa referència al procés d'avaluar: